CÒSMIQUES - PLANETÀRIES - CONTINENTALS - NACIONALS - COMARCALS - LOCALS - FAMILIARS - PERSONALS - HISTÒRIQUES - LINGÜÍSTIQUES - LITERÀRIES - MUSICALS - IMAGINÀRIES
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris molins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris molins. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de juliol del 2013

El país dels molins




L’any 1984 Jean-Pierre Cuvillier, un historiador francès interessat en els sistemes d’irrigació de la Catalunya medieval i moderna, esmentava l’existència d’una riera de los Molinos a la zona de Cruïlles. Evidentment, el motiu d’aquesta designació provenia del gran nombre d’infrastructures hidràuliques rurals que s’hi trobaven, un fet que no era gens excepcional en aquest territori: el nom del poble de Monells, derivat de la villa Mulinensis de la fi del segle IX, també feia referència als molins fariners. La lectura i l’estudi de la documentació medieval, però, permet anar més enllà de la impressió que, a l’edat mitjana, existien molts molins als cursos d’aigua d’aquesta part de les Gavarres. En concret, entre els pergamins del monestir de Sant Miquel de Cruïlles i d’algun fons patrimonial pagès, els llibres de les notaries de Cruïlles i Monells i diversos capbreus senyorials, hem pogut comptabilitzar els noms de 34 molins diferents existents en els termes de Cruïlles i de Sant Sadurní entre el segle XIII i el començament del segle XIV (cf. Taula 1). Al llarg del Daró, n’hi havia almenys 17, dels quals 14 eren a la parròquia de Sant Sadurní –els molins de Cervera, Falgars, Fontanella, Hort, Llobatera, Llossar, Miradones, Nou, Rater, Rupit, Sure, Tornacarres, Torrent i  Verneda–, 1 al sector de Salelles que quedava dins la parròquia de Sant Sadurní i del terme del castell de Cruïlles –el molí de sa Roca o del prior– i 2 més a la parroquia de Cruïlles –el molí de Bellver i el de Ferrana (Vella) o molí vell del castell–; l’altre curs d’aigua amb més molins era la riera de Pastells, que n’acumulava 8 com a mínim –els molins d’en Bofill, d’en Figuera, Morera, Peraseca, Querol, Ribes, Torta i Tuna–; n’hi havia 4 més als marges del Rissec al seu pas pel terme de Sant Sadurní –els molins de Moratell, Güell, Perafigueres i Ferrana–, 2 més a la parròquia de Cruïlles en el curs de la riera de la Ganga o de la Deixesa –els molins de Gatsollat i de Roart–, 1 a la riera de Cabanyells –el molí de Cabanyell– i, per últim, 2 més al terme de Sant Sadurní sense que sapiguem a quina riera –els molins de sa Figuera i de Perereda.
Com eren aquests molins medievals? És probable que, com succeeix al molí de la Senyora de Sant Cebrià dels Alls, fossin unes estructures tan senzilles que només consistissin en una resclosa feta de troncs i fustes, en un petit rec que omplia una bassa que aprofitava el relleu natural del punt on es trobava i en una petita construcció que albergava les moles però que no permetia viure a cap moliner. A través dels documents medievals, no podem anar més enllà d’aquestes evidències: les rescloses, els recs i les basses figuren sovint en les compravendes de molins i apareixen sovint com a afrontacions de camps, terres i horts situats a l’entorn dels molins medievals; en alguna ocasió, però, també s’esmenten aqüeductes –possiblement, conduccions d’aigua aixecades per salvar desnivells o per passar per sobre de torrents o rieres– i rescloses construïdes amb pedres i sorra.
En canvi, els textos medievals informen millor sobre les formes de possessió d’aquests molins de Cruïlles i de Sant Sadurní, que procedeixen de temps més reculats, als volts de l’any 1000, en què molts pagesos s’associaven entre ells per construir un molí i, després, poder-lo utilitzar lliurement durant un temps determinat, normalment uns dies la setmana. Als segles XIII i XIV, molts pagesos de Cruïlles i de Sant Sadurní eren copropietaris o, en paraules de l’època, parçoners d’un molí determinat de la seva parròquia. Això significaven que en posseïen una part, entre la meitat i un setzè, i que tenien el dret d’utilitzar-lo durant uns dies i unes nits concretes. Ara bé, en virtut del que dictava l’Usatge Stratae, que reconeixia la titularitat eminent de les aigües als senyors dels castells i un dret d’ús als habitants de les comunitats rurals, els pagesos parcers dels molins reconeixien pagar un cens en espècie –normalment unes quantitats d’ordi o de forment– a uns determinats senyors, que també rebien, en cas de venda o donació de la part del molí, unes taxes conegudes com lluïsmes i foriscapis. Els senyors amb drets sobre més molins eren els senyors del castell de Sant Sadurní –el paborde de Juliol de la seu de Girona, el bisbe i una família de cavallers, els Anglès– i els del castell de Cruïlles –la noble família dels Cruïlles–, però també en rebien el prior de Sant Miquel de Cruïlles, l’abadessa de Sant Daniel de Girona, el paborde de Sant Martí Sacosta i diversos cavallers com Ferrer de Cruïlles, Guerau de Torrent i Bernat de Llabià.

Taula 1. Els molins de les parròquies de Sant Sadurní i de Cruïlles (segles XIII-XIV)
A la riera del Daró, parròquia de Sant Sadurní

1. Molí de Cervera. 1315. Propietaris: Pere Berenguer de Sant Sadurní i Ramon Bonadona de Santa Pellaia. Senyors: Guerau de Torrent i Bernat de Llabià cavallers i prior de Sant Miquel de Cruïlles.

2. Molí de Falgars. 1258. Propietaris: Arnau Pere, Bernat i Sadurní de Poudavall, Pere de Planell, Pere de Frigola i Berenguer de Torrent. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní. – 1316. Propietaris: Berenguer de Torrent, Pere Riembau, Ramon de Planell, Arnau de Ferrer i Joan de Frigola. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní. – 1336. Propietaris : Berenguer de Torrent, Joan de Frigola, Pere Riembau, Bernat Ferrer fill d’Arnau Ferrer i Ramon de Planell. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní.1347. Propietaris: Pere de Frigola. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní. Situació: enmig de camps i terres a prop del rec i de la bassa del molí.

3. Molí de Fontanella. 1333. Propietaris: Pere Font de Banyeres i Arnau Cortada. Senyor: sagristà de Monells. – 1347. Propietaris: Guillem Cortada d’Estrabau. Senyor: sagristà de Monells.

4. Molí d’Hort. 1332-1333. Propietaris: Guillem de Bruguera de Banyeres, Guillem ses Mates de Banyeres, Pere Ramon de Cantallops d’Estrabau. Senyors: Guillem Isarn clergue de l’altar de Santa Maria de l’església de Monells. Existia un encarregat, Nicolau fill de Jaume de Banyeres, de fer funcionar el molí en nom de Guillem de Bruguera. – 1347. Propietaris: Ramon d’Estrabau. Senyor: sagristà de Sant Pere de Galligants. – Situació: entre un camp, un torrent i el rec del molí, i prop del mas Estrabau.

5. Molí de sa Llobatera. 1315. Propietaris: Arnau de Vilademarc de Sant Sadurní, Pere Berenguer de Sant Sadurní, Ramon Bonadona de Santa Pellaia, Guillem sa Mata de Vilardell de Sant Sadurní i Pere sa Serra de Santa Àgata. Senyors: Guerau de Torrent i Bernat de Llabià cavallers i el prior de Sant Miquel de Cruïlles

6. Molí des Llossar. 1315. Propietaris: Alamanda vídua de Berenguer Cebrià de Vilademarc de Sant Sadurní i Ramon Baulida de Sant Cebrià de Lledó. Senyors: Guerau de Torrent i Bernat de Llabià cavallers i el prior de Sant Miquel de Cruïlles. Podria tractar-se del mateix molí de Rupit.

7. Molí de Miradones. 1258. Propietaris: Guillem Torrents, Pere Cauha, Bernat Cauha, Pere de Llac i Girona Basseta de Salelles, tots de la parròquia de Sant Sadurní. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní. – 1316. Propietaris: Maimó de Torrents, Pere fill de Dalmau de Torrents, Jonquer, Benvenguda Llaca i Guillem Basset. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní. – 1336. Propietaris: Pere de Llac, Guillem Basset de Salelles, Simó de Poudavall marit de Gueraua Basset, Guillem de Torrents, Pere Dalmau i Arnau Jonquer. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní. – Situació: enmig de terres, vinyes i illes a prop del rec del molí i un camí.

8. Molí Nou . 1268. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní i prior de Sant Miquel de Cruïlles. – 1316. Propietaris: Guillem Lambert del mas Lambert, Joan de Frigola, Pere Reig de Sant Miquel de Cruïlles, Bernat Vidal de Sant Miquel de Cruïlles. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní. – 1333. Propietaris: Bartomeu de Valloqueres. Senyors: domer i sagristà de Sant Sadurní – 1336. Propietaris: Guillema Lamberta i Joan de Frigola de Sant Sadurní, Berenguer Colom i Pere Reig de Sant Miquel de Cruïlles. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní (8 copons d’ordi i 4 de forment). – 1347. Propietaris: Pere de Frigola. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní. – Situació: al veïnat de Salelles, enmig de vinyes i d’un camp al lloc on hi havia el molí.

9. Molí Rater. 1268. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní.  – 1316. Propietaris: Guillem Gornés, Bernat de Cordull, Bernat Vidal, Guillem de Salelles. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní  – 1336. Propietaris: Guillem Gorner, Pere de Cordull, Bernat Vidal, Brunissenda Clara muller de Berenguer Llucià de Salelles, Domènec Gironès de Tapioles i Berenguera vídua de Pere de Salelles. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní – Situació: enmig de camps, feixes, illes i boscos, damunt i sota la bassa del molí. És possible que estés situat a prop d’on ara hi ha el molí d’en Frigola.

10. Molí de Rupit. 1315. Propietaris : Berenguer Siquart de Santa Pellaia. Senyors: Guerau de Torrent i Bernat de Llabià cavallers i el prior de Sant Miquel de Cruïlles. Podria tractar-se del molí del Llossar.

11. Molí de Sure. 1316. Propietaris : Ramon Eimeric, Arnau Rostell i Pere Guillem des Vilar; potser també Pere de Masó del mas de Puigpedrós. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní. – 1336. Propietaris: Ramon Eimeric, Pere Guillem del Vilar, Arnau Rostell, Ramon Vidal i Arnau Jonquer; potser també Pere de Masó del mas de Puigpedrós. Senyors: senyors del castell. – Situació: enmig d’illes, camps, vinyes i d’un camí que passava pel lloc de ses Planes.

12. Molí de Tornacarres. 1304. Propietaris: Berenguer de Motgera i el seu fill Guillem. – 1332. Propietaris: Pere Motgera d’Estrabau. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles. – 1347. Propietaris: Pere Motgera d’Estrabau, Guillem de Vall de Sant Sadurní i Pere Romaguera d’Estrabau. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles – Situació: enmig de terres, illes i boscos.

13. Molí des Torrent . 1316. Propietaris: Maimó de Torrents. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní. – Situació: a l’interior de la masada de la borda des Torrent, entre el clos i la quintana.

14. Molí de Verneda. 1316. Propietaris: Berenguer Ginesta, Arnau Ferrer, Arnau de Puigmiquel, Ramon de Ferrer de la vila de Sant Sadurní. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní. – 1336. Propietaris: Berenguer de Puigmiquel, Sadurní de Campmajor, Bonanat de Perereda, Bernat Ferrer i Ramon Ferrer de la vila de Sant Sadurní. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní.  – Situació: tenia rec i bassa enmig de camps, terres, el bosc del castell i un alberg.

A la riera del Daró, parròquia de Sant Sadurní i terme de Cruïlles (veïnat de Salelles).

15. Molí de sa Roca, del Prior o del Monestir. 1302-1303. Propietaris: Adalais de Puig i els fills, Guillem de Salelles i Oliver de Pujols. Senyors: senyors del castell de Cruïlles i sagristà de Sant Miquel de Cruïlles. – 1396. Propietaris: Nicolau Mallol de Salelles, Antoni Mor de Sant Miquel de Cruïlles. – Situació: el rec del molí passava enmig de feixes, vinyes i boscos.

A la riera del Daró, parròquia de Cruïlles.

16. Molí de Bellver. 1304. Propietaris: Berenguer de Motgera i el fill Guillem.. – 1319. Propietaris : Berenguer de Maçanet, el batlle Guillem sa Motgera i Pere Amat de Cruïlles. Senyors: el cavaller Ferrer de Cruïlles i senyor del castell de Cruïlles. – Situació: prop d’un camp.

17. Molí de Ferrana (Vella) o molí vell del castell. 1301. Propietaris: Guillem Roig. Senyors. prior de Sant Miquel de Cruïlles.  – 1319. Propietaris: Guillema sa Parra, Gueraua sa Riba, Pere sa Tria, Nicolau sa Font i Alamanda vídua de Guillem Roig de Cruïlles. Senyors: senyor del castell de Cruïlles. – Situació : enmig de camps, feixes, horts, illes i mallols.  – En els segles XVII i XVIII, s’anomenava probablement molí d’en Picaperes o d’en Estanyol.

A la riera de Pastells, a la parròquia de Cruïlles.

18. Molí d’en Bofill. 1333. Propietaris: Pere fill d’Aldric de Guàrdies i Nicolau Sadurní de Sant Cebrià de Lledó. Senyors: paborde de Sant Martí Sacosta de Girona. – El molí disposava de casa, moles, rodes, ferros i els altres estris.

19. Molí d’en Figuera. 1264. Propietaris: Sabet de Sure, Guillem Recauta i Guillem Figuera de Pastells. Senyors : senyor del castell de Cruïlles i Guillem Figuera. – 1319. Propietaris: Pere de Sure, Guillem Recauta i Ramon sa Figuera de Pastells. Senyors: senyor del castell de Cruïlles i Ramon sa Figuera. – Situació: aprop de la Roca Blanca i de la confluència dels torrents de na Prada, de Fontanelles i del Poador amb la riera de Pastells.

20. Molí de sa Morera. 1264. Propietaris: Bernat Tomàs de Maruny. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles. – 1273. Propietaris: Bernat de Sure. – 1304. Propietaris: Berenguer Molins de Rabioses. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles. – 1319. Propietaris: Bartomeu Oliver, Pere de Maruny, Joan Pelegrí, Pere Ponç i Pere Molins. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles. – 1327. Propietaris: Venguda de Maruny i la filla. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles. – 1339. Propietaris: Eiximèn de Baslobar i Ermessenda Gilaberta. – 1362. Propietaris: Bernat d’Estanyol i Pere de Maruny. – Situació: el molí disposava de resclosa, aqüeducte, rec, bassa, casa del molí, rodes, moles i altres estris i estava envoltat de terres – Al segle XVII el molí de sa Morera conservava el seu nom i es trobava (o era) el molí d’en Molines.

21. Molí de Peraseca. 1264. Propietaris: Arnau de Molins. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles. – 1319. Propietaris: Marió vídua d’Arnau de Molins, Pelegrí Albert i Pere Poc de Rabioses de Cruïlles. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles i senyor del castell de Cruïlles. – Situació: enmig d’illes, terres i quadrons que tocaven al rec del molí – Podria ser el mateix molí de Querol, que, al segle XVII, s’hauria convertit en les restes d’un molí situat a prop del molí d’en Molines.

22. Molí de Querol. 1319. Propietaris: Pere Joan de Rabioses. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles i senyor del castell de Cruïlles.  – Situació: enmig d’horts i terres del mas Maçanet.  – Podria ser el mateix molí de Peraseca, que, al segle XVII, s’hauria convertit en les restes d’un molí situat a prop del molí d’en Molines.

23. Molí de Ribes. 1264. Propietaris: na Guiema. Senyors: senyor del castell de Cruïlles. – Situació: enmig d’illes, terres i feixes situades al Pla de ses Arques, per on passava el rec del molí

24. Molí de sa Torta. 1319. Propietaris: Bartomeu des Pou de Cruïlles. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles i senyor del castell de Cruïlles. – Al segle XVII es convertí en el molí de sa Costa, del qual no es coneix la localització.

25. Molí de sa Tuna. 1319. Propietaris: Berenguer sa Ullastre i Guillem s’Olleda de Cruïlles. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles, senyor del castell de Sant Sadurní i Pere Darnaculleta. – Al segle XVII es convertí en el molí de Saulina, del qual no es coneix la localització.

A la riera de la Deixesa o la Ganga, a la parròquia de Cruïlles.

26. Molí de Gatsollat. 1319. Propietaris: fills de Peric Reig i Ferrer sa Serra de Cruïlles. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles, el cavaller Ferrer de Cruïlles i senyor del castell de Cruïlles.

27. Molí de Roart. 1303. Propietaris: Pere Andreu de Cruïlles. – 1319. Propietaris: Pere Maura de la Bisbal i Guillema sa Rovira de Cruïlles. Senyors: Ferrer de Cruïlles cavaller, prior de Sant Miquel de Cruïlles i senyor del castell de Cruïlles – Situació: enmig de camps, vinyes i terres situats als llocs de Roart, Vall-llobera i sa Torroella i que limitaven amb el rec i la bassa del molí.

A la riera de Rissec, parròquia de Sant Sadurní.

28. Molí de Ferran. 1228. Propietaris: Maria i Ramon de Llenes, Bernat de Monells. – 1347. Propietaris: Guillem de Sureda, Pere de Sureda, Bernat de Bruguera, Elisenda muller d’Arnau de Fornells. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles, altar de Santa Maria de Monells. – Situació: enmig de peces de terra, horts i feixes que tocaven amb el rec, la bassa i la casa del molí i un camí.

29. Molí des Güell. 1332. Propietaris: Caçà de Sant Sadurní. – 1336. Propietaris: Guillem Sureda, Pere Caçà i Pere Sagrera. – 1347. Propietaris: Guillem Sureda, Elisenda muller d’Arnau de Fornells. Senyors: Guillem de Soler cavaller. – Situació: la resclosa i la bassa es trobava aigües avall del molí de Perafigueres, i estaven envoltats d’alguns horts i del rec del molí.

30. Molí de Moratell. 1320. Propietaris: Guerauet de Moratell, Guillem ses Illes de Rissec, Guillem de Romaguera i Bernat Vidal fill de Maimó de Moratell. Senyors : abadessa de Sant Daniel i sagristà de Sant Miquel de Cruïlles. – 1332. Propietaris: Grahit de Moratell i Pere Romeu.  – Situació: en el clos del mas Moratell i el rec del molí passava per unes terres..

31. Molí de Perafigueres. 1336. Propietaris: Guillem Bancells, Pere Fornells i Arnau Sureda, tots de Sant Sadurní. – 1347. Propietaris: Guillem Bancells de Fornells, Pere de Fornells i Elisenda muller d’Arnau de Fornells. Senyors: prior de Sant Miquel de Cruïlles. – 1434-1437. Propietaris: Joan Bancells, Anton Bancells i Pere Metge de Rissec – Situació: es trobava en el clos del mas Bancells, aigües amunt de la resclosa del molí des Güell, perquè la bassa d’aquest molí perjudicava la sortida d’aigües del molí.

A la riera de Cabanyell, parròquia de Sant Sadurní.

32. Molí de Cabanyell. 1336. Propietaris: Guillem de Torrents del mas Riera. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní. – Situació: enmig d’illes, horts, arbres i vinyes, prop del lloc de puig Cremat.

A la parròquia de Sant Sadurní.

33. Molí de sa Figuera. 1316. Propietaris: Pere sa Figuera i Pere Mates de Sant Sadurní. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní. – Situació: enmig de les quintanes del mas sa Figuera de Sant Sadurní.

34. Molí de Perereda. 1316. Propietaris: Bernat Guillem del mas de Perereda. Senyors: senyors del castell de Sant Sadurní.


Fonts. Capbreus senyorials: AHG, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, vol. 7 (1315); ADG, Mitra, calaix 17, pergamí n. 42 (1316); ADG, Parròquia de Cruïlles, capbreu del segle XIV (1319); ASD, pergamí n. 522 (1320-1322); AHG, Notarial, Sant Sadurní, vol. 110 (1336) i vol. 109 (1347). Llibres notarials: AHG, Notarial, Cruïlles, vol. 1 (1302-1304) i Monells, vol. 166 (1333) i vol. 167 (1332-1333). Pergamins: ACA, Monacals, Sant Miquel de Cruïlles; ACBE, fons patrimonial Boïgues de Banyeres (inclòs dins el fons patrimonial Teixidor de Madremanya) i fons patrimonial Vancells-Fina de Sant Sadurní; cf. Elvis Mallorquí, El monestir de Sant Miquel de Cruïlles a l’edat mitjana. Estudi i edició dels documents (1035-1300), la Bisbal d’Empordà: Ajuntament, 2000.

Elvis Mallorquí

Bibliografia:
Pierre Bonnassie, Catalunya, mil anys enrera, Barcelona: Edicions 62, 1979-1981, vol. 1, p. 400-404.
Jean-Pierre Cuvillier, «L'irrigation dans la Catalogne médiévale et moderne», Mélanges de la Casa de Vélazquez [Madrid], n. 20, 1984, p. 149.
Lídia Donat – Xavier Solà, Els molins, Girona: Diputació de Girona – Caixa de Girona, p. 78-81.
Elvis Mallorquí, «La vila de Monells, del segle IX al XII», Estudis del Baix Empordà [Sant Feliu de Guíxols], n. 18, 1999, p. 36-37.
Ramon Martí, «Hacia una arqueología hidráulica: la génesis del molino feudal en Cataluña», dins: Miquel Barceló i altres, Arqueología medieval. En las afueras del “medievalismo”, Barcelona, Crítica, 1988, p. 165-194;
Josep Matas, La història del pont de les dobles, Cruïlles – Monells – Sant Sadurní de l’Heura: Ajuntament – Amics del Patrimoni, 1998, 2ª ed.
Josep Matas, «El molí de la Senyora», Gavarres [Cassà de la Selva], n. 2, 2002, p. 76-77.

(Article publicat dins el llibret de la XXIX Travessada, Cassà de la Selva: Colla Excursionista Cassanenca, 2006).



L'aigua, al meu molí



A l’edat mitjana es van construir els pagesos s’associaven entre ells per construir molins hidràulics a les rieres que baixen de les Gavarres.

 El dimecres 10 d’abril del 1336 tres parroquians de Sant Sadurní, Guillem Bancells, Pere Fornells i Arnau Sureda, que compartien el molí de Perafigues, situat a la riera de Rissec, van trobar a Corçà el sotsveguer de Girona, Guerau de Pujol, i el jutge ordinari del bisbat, Arnau de Vivers, i els van pregar que els acompanyessin al molí del Güell, a la mateixa riera, per una qüestió que, si no es resolia aviat, podia acabar amb una baralla amb armes. Es veu que l’acord que ells tres havien signat feia cosa d’un mes amb els tres parçoners o copropietaris del molí del Güell, Guillem Sureda, Pere Caçà i Pere Sagrera, tots de Sant Sadurní, havia estat trencat. El passat 16 de febrer havien pactat que els parcers del molí del Güell podrien construir una resclosa aigües avall de la del molí de Perafigues, per tal de conduir l’aigua cap a la bassa del molí; ara bé, la nova resclosa no es podria aixecar artificialment, amb llenya verda o seca, pedres o sorra, més amunt de la marca que l’àrbitre del pacte, el ciutadà gironí Vidal de Queixàs, va fixar amb creus. Els propietaris del molí del Güell, però, van contravingut l’acord en elevar la resclosa dos pams més del compte, de manera que l’aigua que sortia del sots-rec del molí de Perafigues no corria bé i quedava estancada a la bassa del molí del Güell. Davant d’aquest conflicte, el sotsveguer i el jutge ordinari de Girona van intentar sortir-se’n de seguida: després de consultar-ho a dos “magistri rierie” –mestres de rieres o constructors de molins i rescloses–, Pere Caçà i Bartomeu de Banyeres, van tornar a marcar el límit per sobre del qual no es podia aixecar la resclosa, van imposar una multa de 100 sous als tinents del molí del Güell i van manar-los que, en menys d’una setmana, reduïssin l’altura de la resclosa a l’establerta.
La baralla per la poca aigua del Rissec –que aleshores ja tenia aquest nom– no devia ser un fet gaire excepcional al segle XIV. No sabem si plovia més ni si els rius anaven més plens que ara, però sí sabem que a les parts baixes de les Gavarres hi havia molts molins. N’hem comptat 16 en els termes de Sant Sadurní i de Cruïlles i només en el curs del Daró: es tracta dels molins de Bellver, Cervera, Falgars, Ferran –o molí del castell de Cruïlles–, Fontanella, Grataconills, Hort, Llobatera, Miradones, Nou, Roca –o molí del prior de Sant Miquel–, Rater, Rupit, Sure, Tornacarres i Verneda; però, a més, hi havia 9 molins més a Cruïlles, entre la riera de Pastells –els d’en Bofill, Morera, Peraseca, Querol, la Roca Blanca, Torta i Tuna– i la de la Deixesa o la Ganga –els de Gatsollat i Roart– i 7 a Sant Sadurní, entre la riera de Cabanyell –el molí de Cabanyell–, el Rissec –els molins del Güell, Moratell i Perafigues– i altres cursos d’aigua –els molins de Figuera, Llossar i Perereda.
Els constructors dels molins eren, igual com s’ha documentat pel segle X, grups de pagesos del propi terme parroquial que s’associaven entre ells, de tal manera que cadascun d’ells disposava d’una part del molí o, en concret, d’un temps determinat, dies i nits, per utilitzar lliurement el molí. La mateixa fórmula encara era vàlida a inicis del segle XIV: l’any 1332 Bartomeu de Puig-sec, de la parròquia de Sant Martí Vell, va associar-se amb un parent seu, Jaçpert de Puig-sec, per tal de construir un molí al lloc de les Illes: el primer havia d’aportar-hi 2/3 de les despeses i de la feina, mentre el segon hi posava el 1/3 restant; un cop en funcionament, els ingressos es repartien de la mateixa manera. El molí, però, no sabem si s’acabà de construir, perquè al cap d’uns pocs mesos Jaçpert de Puig-sec va vendre al dit Bartomeu el seu dret sobre el molí de les Illes a canvi de 50 sous, potser el preu dels jornals que hi havia dedicat. Els molins de Sant Sadurní i de Cruïlles, en canvi, feia més temps que funcionaven amb aquest sistema de propietat: per exemple, els molins de Miradones i de Falgars, entre el 1258 i el 1336, van estar en mans de les mateixes quatre o cinc famílies que els havien construït, tot i que les herències i les compravendes van afegir algun copropietari més al grup.
La iniciativa dels pagesos, tanmateix, estava limitada pels drets dels senyors de cada lloc. A Sant Martí Vell, un clergue de l’església local va autoritzar a Bartomeu i Jaçpert de Puig-sec que prenguessin aigües pel molí de les Illes, que hi fessin una resclosa i un rec que travessava camps i terres d’ells dos; de manera semblant, el senyor del castell de Cassà de la Selva, l’any 1319, va concedir una llicència similar a un pagès del terme, Bartomeu ses Parades, per fer un molí a la riera Verneda. A canvi dels permisos, però, els senyors rebien unes quantitats importants de diners –100 sous el senyor de Cassà– i, un cop el molí estava en funcionament, uns censos anuals en espècie: 3 mitgeres de blat el molí de la Verneda de Cassà, 4 mitgeres de blat o d’ordi el molí de Falgars, 4 mitgeres més el de Miradones, etc. Aquests drets estaven normalment en mans dels senyors dels castells perquè, com deia l’article 72 dels Usatges de Barcelona, controlaven les “stradas e vias públicas e ayguas corrents, e fons vivas, prats e pasturas, selvas, garrigas e rocas qui són fundadas en aquesta terra”, per bé que els pagesos i els vilatans conservaven un dret d’ús o empriu sobre tots aquests béns. En el cas dels molins, el dret de prendre les aigües d’una riera quedava limitat als socis que contribuïen en la seva construcció i en el seu manteniment i, a més, existien unes persones que supervisaven les pràctiques dels diversos grups de parçoners de molins de cada lloc: a Cassà, l’any 1319, uns prohoms del castell feien aplicar el costum –morem consuetum– que ja seguien els molins del veïnat de Verneda; i a Sant Sadurní, el 1336, els mestres de riera eren citats pels jutges en casos de baralles a causa de molins i rescloses.
El molí d'en Frigola en l'actualitat
Els daltabaixos demogràfics i econòmics de la fi de l’edat mitjana van acabar amb aquesta forma d’aprofitament de les aigües de les Gavarres. Igual com molts masos i moltes terres de conreu, la major part dels molins van ser abandonats i, any rere any, les rierades se n’han endut pràcticament totes les traces. Al segle XVIII, a Cruïlles, a la riera de Pastells només hi havia dempeus un sol molí, el de can Molines, situat a tocar aquell famós pont de les Dobles, que va provocar plets que van costar més que no pas el propi pont. Però el record d’aquells petits molins medievals era encara viu: quan el 1769 en Pere Molines va acusar el seu oncle, Feliu Darnaculleta, de construir un molí a la mateixa riera, amb perill que no deixés aigua pel seu propi molí, aquest segon va replicar que, en realitat, només estava tornant a posar en funcionament un antic molí de la seva propietat i, com que ell i els seus antecessors, havien pagat cada any els censos als senyors del terme, hi tenia tot el dret a fer-ho.

Elvis Mallorquí

Bibliografia:  
Elvis MALLORQUÍ, «Molins pagesos en temps feudals: els molins dels termes de Sant Sadurní i Cruïlles (Baix Empordà) als segles XIII i XIV», Estudis d’Història Agrària [Barcelona], n. 24, 2012, p. 211-231.
Josep MATAS, La història del pont de les dobles, Cruïlles – Monells – Sant Sadurní de l’Heura: Ajuntament – Amics del Patrimoni, 1998, 2ª ed.



(Article publicat a la revista Gavarres [Cassà de la Selva], n. 9, 2009, p. 84-85).