 |
| Josep Matas al Pont de les Dobles. Font: CRDI. |
L’any 1993 en Pep Matas
va publicar un llibre singular sobre la història del Pont de les Dobles, situat
sobre el rec del molí de can Molines, a tocar la riera de Pastells, al mig del
veïnat de Rabioses del terme de Cruïlles. Segons el seu avi, Josep Balaguer “es deia així perquè, segons havia sentit a
dir, temps enrere hi havia hagut un plet pel dret a passar-hi, i semblava ser
que aquest plet havia costat molts més diners, o dobles, que no pas el mateix
pont”. Encuriosit per aquesta història, repetida per molts bosquetans i gent
dels masos, en Pep Matas va buscar i va trobar el plet a l’Arxiu de la Corona
d’Aragó, al fons de la Reial Audiència: el número 8.324 recull el contenciós
entre “Pedro Molines, de Rabioses
(Cruïlles) contra Petro Mercader, de Pastells y otros”. S’hi recollien les
baralles, les discussions i els enfrontaments judicials els de can Molines de
Rabioses i els de can Mercader de Pastells per culpa del petit pont que l’any
1740 en Gabriel Molines, de 57 anys, va fer construir sobre el rec del seu
molí.
En realitat, el motiu
del conflicte era el dret de pas sobre el pont. “Aquest pont només m’ha de servir a mi i als de casa meva”, havia
afirmat en Molines quan el va construir. Però el pont es trobava sobre el camí
públic que anava del veïnat de Rabioses al de Pastells i a Sant Cebrià dels
Alls. Molta gent passava pel pont, sobretot en Pere Mercader, que havia
arranjat diverses parts del camí per passar-hi amb carreta. En Pere Molines,
nét d’en Gabriel, recordava tothora que aquell camí no era carreter i que el
pont era d’ús propi dels de casa seva. Fins que se’n va afartar: el 1759 va fer
enderrocar el pont que havia construït el seu avi. Així es va iniciar un plet
que va acabar a la Reial Audiència de Barcelona i que no es va acabar de
resoldre fins el 15 de juny de 1815. El guanyador va ser en Pere Molines que,
finalment, va veure reconegut pel jutge que “no
es público carretero ... el puente ... ni tampoco el camino que por el mismo
pasa”.
El conflicte del Pont
de les Dobles, però, no era només entre dos veïns malavinguts. Era una peça més
del conflicte gairebé etern entre dos móns que coexistien l’un al costat de
l’altre amb una aparent indiferència mútua, però que, en realitat, es miraven
de reüll, s’envejaven secretament i mai eren capaços de reconèixer cap mèrit a
l’altre. Els dos móns eren el de la plana i el de la muntanya. Les diferències
eren tan grans que es notava en la forma de caminar. En Xavier Cortadellas
recorda que el doctor Godo, nascut al mas Sàbat de Montnegre, havia hagut
d’aprendre a caminar com els de la plana quan va anar a viure a la Bisbal. Es
veu que a muntanya “aixequen molt més els
peus, sembla com si aixafin terrossos”.
L’oposició entre plana
i muntanya es notava en tots els aspectes de la vida. Mentre els pobles i les
viles de la plana rivalitzaven per veure qui tenia la millor església, la més
gran, la més ben decorada i pintada, a muntanya tan sols feien veure que havien
estat cristianitzats i continuaven fidels a unes pràctiques ancestrals ara
gairebé oblidades. L’any 1313 en Pere Sala, de Sant Pol de la Bisbal, havia
estat excomunicat per afirmar que preferia jaure enterrat al coll de la Ganga i
no pas al cementiri parroquial de Sant Pol o al de la Bisbal. Això seria del
tot anecdòtic si no fos que, justament a la Ganga hi havia un cementiri aïllat
de qualsevol temple cristià, semblant a la necròpolis dels Jueus dels Metges i
a les que hi ha prop de can Vergeli, a Sant Cebrià dels Alls, i entre can
Boïgues i can Follia, a Sant Sadurní.
Paral·lelament, tota la
societat medieval estava sotmesa, almenys formalment, a uns senyors feudals,
laics o eclesiàstics. Tal com consta al capbreu de Cruïlles del 1319, en Bernat
de Cruïlles, senyor del castell, i el prior del monestir de Sant Miquel de
Cruïlles es repartien tots els drets corresponents a la senyoria sobre els
homes, les dones i les terres de conreu –remences, mals usos, tasques, quarts,
braçatges, etc.–, però només el senyor del castell es quedava gairebé tot el
delme del terme. En contrast, a les parròquies de les Gavarres el domini dels
masos estava molt més repartit i el delme anava a mans d’unes famílies de
cavallers, vassalls dels senyors de la plana, que tenien molt menys poder. A
Sant Cebrià dels Alls, el delme el rebia Arnau de Foixà al segle XIII, els
descendents del qual foren els Camós.
 |
| Portada i mapa del llibre de Josep Matas (1993) |
Els dos móns, la plana
i la muntanya, no podien viure l’un sense l’altre. Els camins formaven una
densa xarxa que els interrelacionava estretament. Pels camins tothom arribava
als mercats, on es podien intercanviar els productes, i als molins, on es podia
transformar el blat en farina. Mercats i molins, en realitat, servien per tal
que els de muntanya i els de la plana es miressin i es comparessin entre ells,
per veure què feien i què tenien els uns i els altres. En el context d’aquesta
rivalitat sense fi, qualsevol innovació podia trastocar els equilibris seculars
entre els dos móns. Fins i tot el petit Pont de les Dobles. Encara que l’havia
construït en Gabriel Molines per al seu ús, hi passaven els de can Mercader i
els dels masos de Sant Cebrià dels Alls amb carreta. Això feia que els productes forestals tinguessin una
sortida més ràpida al mercat i, per tant, permetia enriquir els propietaris
dels masos muntanyencs. Quan en Pere Molines, el 1759, va enderrocar el pont, diverses
persones que volien treure la fusta de pins des de can Mercader es van veure
perjudicades. També el rei, que exigia a cada comunitat el lliurament de fusta
de pi, roure i alzina per a l’armada. Per això, el 1789 es va haver de
reconstruir el pont, aquesta vegada obrat amb pedra de tanta qualitat que és el
que avui encara podem veure. Tot i la victòria d’en Molines amb la sentència
del 1815, molta gent va continuar passant pel Pont de les Dobles amb carretes
tirades per bous i, més endavant, per cavalls i carregades de llenya, fusta,
feixines, carbó, suro. Durant tot el segle XIX l’explotació intensa dels boscos
de les Gavarres va proporcionar el combustible i els recursos necessaris per a
una primera fase de creixement dels nuclis de la plana.
Elvis Mallorquí
(Dins: desplegable de la XXXIX Travessada de les Gavarres (30 d'octubre de 2016), Cassà de la Selva: Colla Excursionista Cassanenca, 2016).
