Riudellots de la Selva, desembre de 1997. És,
potser, la darrera vegada que coincideixen en un acte gent de dos planetes ben
diferents. És a la inauguració d’una exposició a la que avui és la casa de
cultura i aleshores l’ajuntament. L’artista, Fulgencia Panadero (1933-2004),
viu al poble, a can Batlle, des de fa més de trenta anys. Ve de lluny, de
Consuegra (Toledo), d’on va escapar d’un pare massa autoritari als quinze anys.
Passa per Madrid, però és a Barcelona on coneix qui serà el seu marit, Ramon de
Batlle, decorador i escenògraf relacionat amb artistes d’avanguarda. Amic de
Modest Cuixart, col·lecciona obres d’art seves i d’altres pintors oferint-los estades
a la seva casa de Riudellots, al mas Joals o al molí d’en Ros. Prou amagat del
règim franquista, can Batlle esdevé, als anys seixanta, un espai alternatiu i
elitista on es va estrenar l’obra de teatre Fando
et Lis de Fernando Arrabal (1966) i la pel·lícula Ditirambo (1968) de Gonzalo Suárez, entre molts més actes
artístics.
Justament és un altre home de cinema qui presenta
les obres de Fulgencia, o Juanita, com la coneixia tothom. És José M. Nunes (1930-2010),
que diu d’ella que “no és culpable de
crear”, que ella mateixa és Art, en majúscules. Nunes i Fulgencia comparteixen
uns orígens igual d’humils. Ell ve de Faro, Portugal, i fa de Barcelona la la
seva ciutat, la seva font d’inspiració i el plató de les seves pel·lícules. A Mañana (1957), Noche de vino tinto (1966), Biotaxia
i Sexperiencias (1968) projecta
la seva particular concepció del cinema, próxima a la de Pere Portabella,
Gonzalo Suárez, Vicente Aranda, Joaquim Jordà, Jacinto Esteva i d’altres. És l’“escola
de Barcelona”, un moviment revulsiu i modern que plasma en imatges les
converses dels artistes i pensadors de la “Gauche
Divine” al Pub Tuset i a la
discoteca Bocaccio. Nunes, però, no
hi encaixa del tot: no era fill de la burgesia barcelonina ni ho tenia fàcil
per finançar uns projectes no gens comercials. La multa imposada a la seva
última pel·lícula, de més d’un milió de pessetes d’aleshores, li va impedir fer-ne
més fins el 1975. En aquest període Nunes entaula amistat amb Ramon de Batlle i
Juanita, que li van deixar filmar escenes de Gritos… a ritmo fuerte (1983) a casa seva.
 |
| Fulgencia, o Juanita, i Ramon de Batlle en una escena de Gritos... a ritmo fuerte (1983) de J. M. Nunes. |
Tot aquest món de modernitat queda reclòs dintre la
tanca del jardí de can Batlle. Des de fora, només se’n veuen les lluminàries
nocturnes i les desfilades de cotxes que van o vénen de les festes. Escadussers
són els contactes de la gent del poble amb can Batlle: el paleta, el personal
que hi neteja, els pagesos que venen llet, ous i verdures, els amos dels bars
del poble on van a prendre algun cafè. Can Batlle és una illa en un món de
tristor, sotmès al jou del règim. Així ho explica en Lluís Valentí, productor i
director de cinema de Riudellots, va entrar-hi sovint, però després de la mort
d’en Ramon el 1985. Ajuda la Juanita a muntar festes i també acaba portant en
Nunes a rodar a Riudellots escenes d’altres pel·lícules: la vella plaça de
l’església, el camp de futbol, la Torre Ponsa, els jardins i l’escala de can
Fàbregas apareixen a Amigogima
(1999), A la soledad (2007) i Res Publica (2009). En Lluís Valentí també
recorda la primera vegada que l’art de can Batlle va desembarcar al poble.
Riudellots de la Selva, setembre de 1974. Es
treballa acceleradament per enllestir la nova sala d’exposicions als baixos de
l’ajuntament, on hi havia hagut la presó i el carro dels difunts. Cinc joves
del poble, en Lluís Valentí entre ells, han recollit obres de vint-i-vuit artistes
gironins. Hi col·labora en Ramon de Batlle, que manté estrets contactes amb
l’alcalde, en Josep Tulsà, per donar forma a un nou món, el Polígon Industrial,
al damunt dels terrenys que eren patrimoni de can Batlle. Amb els anys, el
creixement industrial i urbanístic de Riudellots ha acabat ocultant tant el món
dels pagesos com el de l’avantguarda artística.
Elvis Mallorquí
[Article publicat, amb el títol de "La Gauche Divine a Riudellots", a la revista Gavarres [Cassà de la Selva], núm. 25, 2014, p. 62]
