La història d’una casa oblidada
de les Gavarres, el mas Fabrella, perdura en molta gent que encara avui duu el
cognom Fabrellas.
No sé si els antroponimistes, els
que estudien els noms de les persones, accepten que es pugui parlar de cognoms
endèmics de les Gavarres per referir-se als cognoms que, d’una banda, la seva distribució actual es
concentra en les comarques al voltant del massís i de l’altra, que tinguin el
seu origen en un mas d’alguna de les parròquies medievals del massís. La realitat, però, ens mostra com alguns
cognoms reuneixen aquestes dues característiques: el nom Maruny, nascut entre Cruïlles i Sant Pol de la Bisbal i estudiat en el n.
8 de la revista Gavarres, n’és un bon exemple, igual com el cognom Fabrellas.
L’origen etimològic del nom el fa derivar de
“fàbrega” o “ferreria”, igual com cognoms molt comuns com Ferrer i Fàbregues –amb
diverses variants ortogràfiques: Ferré,
Farré, Fàbregas, etc.–, però el cognom Fabrellas
és força escàs en el conjunt de Catalunya: unes 140 persones el duen com a
primer cognom i poc més de 200 com a segon. La majoria d’aquestes persones viu
a les comarques del Baix Empordà –el 35,4%–, el Gironès –el 30,7%– i la Selva –el 13,3%–; més
exactament, a la zona compresa entre Girona a la Bisbal i de Torroella de
Montgrí a Caldes de Malavella, que són les poblacions amb més persones que duen
aquest cognom. La geografia del cognom coincideix, doncs, amb l’entorn immediat
de les Gavarres. I justament a la parròquia de Sant Mateu de Montnegre existia
un mas anomenat Fabrella i ben documentat entre els segles XIV i XVIII.
El mas Fabrella no era un mas
qualsevol: era la seu de la batllia que tenia el priorat de Santa Maria de
Cervià al veïnat de Montnegre. El batlle era l’encarregat de recollir els drets
del monestir sobre les terres del seu domini i, a canvi de la feina, rebia uns
petits censos, formatges i berenars dels habitants dels masos Oms, Nadal,
Ullastres –avui can Riera–, Vila –avui can Cebrià–, Sàbat, Costa i Paradina
–avui en runes o desapareguts–, i d’un habitant de la minúscula cellera de la
capella de Santa Maria de Montnegre. Així, Pere de Fabrella el 1314 i Ramon de
Fabrella el 1356, titulars del mas Fabrella i batlles de Montnegre, tenien una
certa preeminència sobre la resta d’habitants del veïnat, però no deixaven de
ser homes propis –o remences– depenents del monestir de Cervià.
Les mortaldats dels segles XIV
i XV van fer que alguns masos desapareguessin: un d’ells, el mas Paradina, va
quedar integrat en les terres del mas Fabrella, tal com ho va declarar Antoni
Valls àlies Fabrella –és a dir, casat amb una pubilla Fabrella– el 1516. Al
segle XVIII, la situació era la mateixa: l’any 1744 Isidro Fabrella i el seu
fill hereu Pere Fabrella tenien el mas Fabrella, que ocupava 300 vessanes de
terreny, i el mas Paradina, enrunat, de 15 vessanes entre els Pujolans, el camí
del coll de Portell i el camí de Sant Mateu de Montnegre a Monells. Aquestes
afrontacions situen el mas Fabrella al lloc on ara hi ha el mas Pujades i, efectivament,
sembla que un i altre són el mateix: a principis del segle XIX l’hereu del mas
Nadal i la pubilla del mas Fabrella es van casar; després de la Guerra del Francès, els dos
masos van quedar en mans de la família Nadal, que així ho van declarar l’any
1894 i el 1949. La gent dels entorns, fins i tot, anomenava can Nadal Ric
l’antic mas Fabrella, que també va ser coneguda, més tard, amb el nom de can
Pujades, pel cognom del darrer masover que hi va viure.
L’any 1963 els Nadal van vendre
can Pujades i el nom del mas Fabrella va quedar definitivament oblidat enmig de
les escriptures de la casa. Però el nom no s’havia pas perdut: durant els
segles XIX i XX molts
habitants de la parròquia de Sant Mateu de Montnegre duien el cognom de
Fabrella, i cada cop més sovint Fabrellas. La majoria eren membres de branques
secundàries del llinatge que havia viscut al mas Fabrella entre els segles XIV
i XVIII i que, a més, en compartia el nom. Com a totes les comarques amb important
presència de masos, la casa i la família eren una sola cosa, eren inseparables.
A partir del segle XIX, els canvis socials i econòmics van alterar, de mica en
mica, l’ordre que fins llavors havia regnat en el món rural. Els propietaris
van començar a allunyar-se dels masos: preferien deixar-hi masovers i residir
ells a la ciutat o a les principals poblacions de la plana. És el que va
succeir amb els descendents de Pere Fabrellas, l’hereu del mas documentat el
1744, perquè es van unir amb els propietaris del mas Nadal i van deixar
masovers residint al mas Fabrella. En canvi, els successors d’un germà d’aquest Pere Fabrellas, de nom Narcís,
van continuar residint durant més de cent anys al veïnat de Montnegre, a can
Pepus.
Els Fabrellas de can Pepus
Gràcies a l’acurada conservació dels documents de la
família de Maria Fabrellas Camós i a la tasca de reconstrucció de l’arbre
genealògic per part del seu fill Santi Fabrellas González –fa poc s’ha invertit els cognoms–, podem
resseguir la història de Narcís Fabrellas i Oms, fill segon d’Isidro Fabrellas,
i dels seus successors.
El 1747, en casar-se amb Teresa Boet i Reixac, Narcís
Fabrellas va establir la seva residencia a una part del casal, aleshores mig
enrunat, del mas Cros –una casa aixecada sobre les restes de la cellera
medieval de Santa Maria de Montnegre– i va adquirir unes terres boscoses a la Pujada per plantar-hi
vinya. El 1775, en redactar testament, se l’anomena Narcís Fabrellas de la Capella, per distingir-lo
d’altres Fabrellas de la parròquia, i se’l qualifica de “treballador”, és a
dir, que treballava com a jornaler per als masos veïns en els moments de més
feina de l’any, igual que els seus veïns de can Jaques i de ca l’Escolà.
El seu hereu, Pere Fabrellas, va casar-se el 1777 amb
Narcisa Vila. Havia aconseguit més bosc al Puig de la Rota per plantar-hi ceps i
potser, com un germà seu anomenat Narcís, feia de masover a la casa anomenada la Pujada, propietat dels
mateixos amos que els del mas Costa –o Casagran– i mas Sàbat de Montnegre,
residents a Palafolls i avantpassats de l’escriptor Joaquim Ruyra.
Sabem
menys coses dels seus successors: el 1807 Josep Fabrellas es va casar amb Maria
Serra de Santa Pellaia i el 1839 el seu fill, Narcís Fabrellas de la Capella, contragué
matrimoni amb Anna M. Salvador. Aquests últims, el 1861, van pagar l’exempció
del servei militar que havia de prestar el seu fill, Josep Fabrellas. Aquest,
després de casar-se amb Maria Plaja cap al 1864, residia encara en la petita
casa del costat de la capella de Santa Maria, que començà a anomenar-se can
Pepus, diminutiu de Josep. Cap al 1912, el seu hereu, Josep Fabrellas Plaja i
la seva muller Antònia Torrent, van vendre can Pepus als seus veïns de can
Jaques i, amb els seus petits fills Raimon, Josep, Emilio i Maria, van
establir-se a una casa nova a Púbol, on van néixer dos fills més, l’Enric i
l’Anna. Alguns d’ells, en fer-se grans van emigrar a Australia, on encara hi ha
alguns Fabrellas que hi viuen. Mentrestant, a Púbol hi viu la filla d’en
Raimon, la Maria Fabrellas
Camós, amb la seva família.
 |
| Ermita romànica de Santa Maria de Montnegre |
I
què se’n va fer de can Pepus? L’any 1928 un gran incendi va asolar el veïnat de
Montnegre: a part de les terres i boscos, va cremar parts de la capella de
Santa Maria, dels masos Casagran i Sàbat, de ca l’Escolà i, és clar, de les
dues cases de can Jaques. A l’hora de la reconstrucció, els habitants de can
Jaques van decidir fer una casa més àmplia, l’actual can Jaques. En fi, amb el
foc gairebé van desaparéixer del tot els últims records de la presència dels
Fabrellas al veïnat de Montnegre. Per sort, encara queden els papers de la casa
i la memòria dels seus hereus, que no han oblidat que vénen de can Pepus.
Elvis Mallorquí
(Text publicat a Gavarres [Cassà de la Selva], n. 12, 2007, p. 102-103)
