FACÈCIA VERÍDICA EN UN SOL ACTE
[Mitjans d’abril del 1326. Hostal d’en Bonaire
Sabater, Caldes de Malavella. Dos homes, un escrivà i l’altre simple ajudant,
xerren prenent un got de vi. Se’ls atansa l’hostaler, àvid de notícies].
Hostaler
-
Idò, què fem, mossènyers*? Com tenim la patum*?
Ajudant
-
Voldrà dir lo reverendíssim pare Pere, per la
misericòrdia divina bisbe de Gerona*!
Hostaler
-
És per fer-ne via!
Escrivà
-
“Discrasia”, m’ha fet
escriure... I tant que és una desgràcia! Una terrible desgràcia!
Hostaler
-
Coi... sí que és greu, la cosa! Que s’està
morint, el pobre? Expliqueu-m’ho bé, que fa molts anys que aquí no vivim la
mort d’una persona de tan alt llinatge...
Ajudant
-
Morint... Valga’m Déu Nostro Senyor, que no ho vulga ni pensar!
Escrivà
-
És per a nosaltres, la desgràcia ... que hem de
restar en aquesta vila mentre lo reverendíssim es recupera de la malaltia.
Emperamor d’açò* ... no podem anar a la metròpolis* del sud, a Tarragona, on la
vida és més alegre* que ací.
Ajudant
-
La voluntat de Déu Nostro Senyor així ho vol.
Pregam per tal que es refaci prest.
Escrivà
-
I que els metges hi procurin alguna cosa més, que
fent-li prendre les aigües caldes, ja no reeixirem a marxar cap al concili que
lo reverendíssim arquebisbe, Eiximèn de Luna, havia convocat.
Hostaler
-
I... com és que lo sènyer bisbe està així
prostrat amb aquesta malaltia?
Escrivà
 |
| The Goute [La Gota], James Gillray, 1799. |
-
Fa unes setmanes, el dilluns aprés Pasqua, el
bisbe va rebre notícia del que s’havia esdevingut al monestir d’Ullà amb la
representació de les Tres Maries el divendres de la Passió de Crist Nostro
Senyor. Furiós, va dictar-me una lletra* per a la batllessa* d’Ullà, manant-la
que fes prendre tres hòmens pels excessos que havien comès i d’imposar-los una
fermança* de 1.000 sous a cadascun. Això és més el doble del que guanyo jo en
tot un any! Degué ser la fúria d’aquell dia el que li va causar la malaltia.
L’endemà va despertar-se amb un dels peus roig com la sang i inflat a punt
d’esclatar.
Ajudant
-
Plorant de dolor va estar-se tota una setmana.
Els canonges de la seu de Gerona ens van recomanar una estada als banys de
Caldes, famosos en totes les terres del Principat.
Hostaler
-
Nobles, reis i prínceps que han passat per Caldes
hi han fet estada. Diuen que, després de crear el món, el mateix Déu Nostro
Senyor s’hi aturà un moment per descansar.
 |
| Muralla del castell de Caldes, aixecada al s. XIV. |
Escrivà
-
Ara és el bisbe el que hi ha passat ... i s’hi ha
quedat tan a gust, que ha fet cloure tot el castell de Caldes, amb els banys a
dintre, per a ell sol.
Ajudant
-
Només als metges deixa entrar quan volen. A
nosaltres, si ens necessita, ens fa cercar a través del seu escuder.
Escrivà
-
Martín Lópiz, aragonès, com ell. Avui l’ha
nomenat emissari seu a tots els llocs episcopals de l’Empordà. Potser serà per
demanar als batlles que deixen de portar al palau del bisbe els millors
aliments de cada indret, com fins ara. Els metges li han recomanat un nou regiment*
per a la seva vida. I ell ara diu ... que vol ser delgat* per anar per la
ciutat i per atreure les mirades de les fembres* i no pas que l’escarnesquin*
veient lo seu ventre gros.
Ajudant
-
Gràcies a Déu que ja no és del regiment de me’n
flic*. Segueix al peu de la lletra els consells dels metges: pa d’ordi, cebes i
alls, una punta de cansalada, tot regat amb aigua, molta aigua. Menges de
l’ermità més sant i pur.
Escrivà
-
Tot lo que vulgues... però des que va ser nomenat
bisbe, ara fa un any, lo reverend pare Pere, vingut d’Urrea, de Toledo, no ha
parat de tastar les millors menges del nostre país. Tot l’hivern que, en
llevar-se, pren una fogassa* calenta amb una tassa de vi cuit. Per dinar, pa de
floret* acompanyant, depenent del dia, gallines grosses, capons* gords, moltons
de pastura, perdius, colomins i guatlles. Amb les salses més espesses i
bullides. A la fi de la taula, flaons* i formatjades* o ..., sobretot, formatge
fos al foc i cobert de sucre al damunt de pa torrat. I a tothora pren lo vi de
monestrell*, de l’Empordà, que ha descobert des de la verema proppassada.
Hostaler
-
I com està ... ara? Ha millorat?
Escrivà
-
Enfaenat... L’altre dia em va fer escriure una
lletra a l’abadessa Beatriu, del monestir de Sant Daniel, dient-la que no
pensava anar aviat a Gerona “per alcunes faenes que nós havem”. Faenes! Faenes
les que em dóna a mi. Lletra amunt, lletra avall. Als batlles de la Bisbal i
d’altres indrets de l’Empordà, al seu majordom Pere de Puig, al clergue de
Rupià, al noble Bernat de Cabrera, al clergue de Rupià. I també al seu
procurador a València, Gil Aznàrez de Pedrola, un altre aragonès.
Ajudant
-
Lo reverend pare Pere s’ha envoltat de gent de la
seva més estricta confiança.
Escrivà
-
Sí... i a nosaltres ens posa traves a tot el que
fèiem amb l’anterior bisbe Pere, el de Rocabertí. Si no fos ... que s’ha quedat
tot el castell per a ell, també prendria uns banys ...
Hostaler
-
Home ... i tant! Haguéssiu començat per aquí! A
Caldes hi ha més banys que els del castell. Jo us hi puc fer entrar. Els meus
veïns en tenen a casa seva. Seran els banys més alegres* que mai haureu provat.
I amb les aigües ben caldes!
Escrivà
-
Ara mateix... Veniu amb mi, ajudant?
Ajudant
-
Santa Maria, Mare de Déu, que Nostro Senyor mos
perdoni tots los pecats que mos passen per la ment, que mos guiï en aquest
món... Senyor escrivà! Espereu-me! Que vinc!
ELVIS MALLORQUÍ
Article publicat a la Revista de l'Institut de Santa Coloma de Farners [Santa Coloma de Farners], desembre 2013, p. 15-17.
Article publicat a la Revista de l'Institut de Santa Coloma de Farners [Santa Coloma de Farners], desembre 2013, p. 15-17.
_____________
NOTES
 |
| Estat actual de les termes romanes de Caldes |
Les paraules assenyalades amb asterisc * mereixen una explicació. Cal
pronunciar “Gerona”, el nom més corrent a l’època medieval, com “Girona”, però
amb “e” tancada. En el DIEC figuren
les definicions de les paraules següents: “batllessa” –dona del batlle,
representant del senyor–; “capó” –pollastre capat de petit per engreixar–;
“escarnir” –burlar-se–; “fembra” –dona–; “fermança” –garantia–; “flaó” –pastís
farcit de crema–; “fogassa” –massa de farina pastada–; “formatjada” –pasta fina
feta de formatge i farina–; “lletra” –carta–; “metròpolis” –seu arquebisbal
d’una província eclesiàstica–; “monestrell” –vi elaborat amb raïm negre
d’aquesta varietat–; “patum” –persona de gran consideració més pel lloc que
ocupa que no pas pels seus mèrits reals–.
 |
| Planta del conjunt termal de Caldes (2002) |
D’altres paraules, més arcaiques, figuren en el DCVB: “alegre” –luxuriós–; “delgat” –prim i delicat–; “emperamor” –per
causa–; “floret” –flor de la farina–; “mossènyer” –tractament a les persones
d’alt llinatge–; “regiment” –règim, govern–. L’expressió “ser del regiment de
me’n flic” vol dir no fer cas de consells ni advertiments.
El text està inspirat en diversos personatges i episodis reals.
- L’estada del bisbe gironí als banys de Caldes. La coneixem gràcies a dues lletres enviades pel bisbe Pere d’Urrea (1325-1328) a l’arquebisbe de Tarragona, excusant-se d’anar al concili de Tarragona per culpa d’una malaltia, o desgràcia, i del repòs que estava fent als banys de Caldes, sota supervisió dels metges. A més, va redactar-ne almenys tretze més des de Caldes, entre el 2 i el 22 d’abril del 1326.
- El concili provincial celebrat a Tarragona el 1326. No n’ha quedat constància documental, per bé que l’arquebisbe tarragoní, Ximeno Martines de Luna i de Alagón (1317-1327), en va convocar i presidir almenys dos, els anys 1318 i 1324, tal com es desprèn de les constitucions o acords que s’hi van prendre. El seu arquebisbat coincideix amb un moment de forta influència aragonesa als càrrecs eclesiàstics catalans i de contactes estrets amb el papat de Joan XXII: el 1318 Saragossa va esdevenir una seu metropolitana independent de la de Tarragona i Dionís de Luna va ser-ne el primer arquebisbe. El nomenament, el 1325, de Pere d’Urrea, toledà, com a bisbe de Girona per part del papa, que va anul·lar l’elecció de Gilabert de Cruïlles com a bisbe feta pel capítol de Calonges, n’és també una mostra.
- Les reformes medievals efectuades sobre el conjunt de termes de Caldes de Malavella. Les coneixem gràcies a l’excavació que s’hi va efectuar el 2002.
- La representació d’una passió a Ullà el 1326. La coneixem gràcies a una de les cartes del bisbe d’aquest any.
- Les menges del golafre eclesiàstic. Caricatura d’un clergue escrita per Francesc Eiximenis al segle XIV.
- L’existència de banys termals privats a Caldes. El 1333 un matrimoni va vendre “tota l’aigua de banys i l’aigua calenta” que tenien en una terra.
Fonts documentals:
Arxiu Diocesà de Girona, Lletres, vol. U-2, f. 57v-66r
(1326.04.02-1326.04.22).
Arxiu Històric de Girona, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 7 (1333.11.15).
Bibliografia:
DCVB A. M. Alcover; F. de B. Moll, Diccionari Català-Valencià-Balear, Palma de Mallorca: Editorial
Moll. (http://dcvb.iecat.net)
DIEC Diccionari de la Llengua Catalana, Barcelona: Institut
d’Estudis Catalans, 2a ed. (http://dlc.iec.cat)
S. Bueno, El derecho canónico catalán en la Baja Edad Media. La diócesis de
Gerona en los siglos XIII y XIV, Barcelona: Facultat de Teologia de
Catalunya, 2000, p. 180-181.
J. Llinàs; J. Merino; C. Montalbán, “Les termes
romanes de Sant Grau (Caldes de Malavella). Novetats arran de les excavacions
de 2002”, Quaderns de la Selva [Santa
Coloma de Farners], n. 16, 2004, p. 69-89.
J. M. Marquès; J. de Puig, Lletres del bisbe de Girona. Segle XIV. Vol. 1 (n. 1-620), Barcelona:
Institut d’Estudis Catalans – Facultat de Teologia de Catalunya – Ajuntament de
Girona, 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada